Tot i que agost, no ha segut ni molt menys un mes inhàbil políticament parlant, els partits valencians escenifiquen la tornada al treball de diferent manera i sense deixar de costat que el pròxim 20 de novembre tindran lloc les eleccions generals.
El Partit Popular de la Comunitat Valenciana va reunir a 1.500 persones en el sopar d'inici de curs polític de Benicàssim, el sopar pretenia ser una festa del partit, d'alguna manera més un començament de celebració de la futura majoria absoluta de Rajoy que un autèntic començament de curs. De fet, Alberto Fabra, el nou home fort del partit es va marcar com a objectiu abastar 1.500.000 de vots valencians per a eixa majoria absoluta del PP en tot l'Estat. Encara que en el sopar asistiren convidats que continuen causant tensions en l'aparent mar tranquila dels populars.
Si bé pareix que Jose Joaquin Ripoll deixarà de ser font de conflicte en acceptar deixar la regidoria d'Alacant per a passar a ser el president del Port d'Alacant, Carlos Fabra apareix omnipotent i Fracisco Camps no acaba d'anar-se'n per a ser realment l'afiliat de base que ell pregona. De fet, Carlos Fabra continua sent el president del PP provincial de Castelló, manifestant que encara no sap si optarà a la reelecció i vanagloriant-se de que si no és President de la Diputació és senzillament perque ell no ha volgut.
Per la seua banda, Francisco Camps afirma que ell és un militant de base encara que intervingué en els parlaments del sopar de Benicàssim, pareix ser que per sorpresa, per a reclamar novament la seua inocència i el seu paper com a Molt Honorable. Només el temps dirà si és simplement que està en procés d'assumir la seua nova posició dins del partit o que no vol abandonar definitivament el poder i la relevància dins dels populars valencians en espera de la sentència del seu jui.
Estes tensions afecten al llavat de cara que Alberto Fabra està volent imprimir al Partit Popular valencià per a que, sense deixar de ser com és, es presente a la societat renovat i net de la borumballa dels temps passats. De nou serà el temps qui ens diga si el nou President té èxit en el seu canvi de cicle.
Els Socialistes Valencians ni tan sols han iniciat eixe canvi de cicle i pareix que continuen aferrats a les seues divisions i a la seua inèrcia que els ha dut a perdre eleccions en la nostra terra, siguen municipals, autonòmiques o generals. Jorge Alarte no ha sabut convertir-se en el líder del partit que poguera reconduir eixa tendència i, de fet, els resultats han continuat descendit. I observar com s'estan confeccionant les llistes per a les pròximes eleccions, no ajuda precíssament a que l'opinió pública puga colidir que Alarte controla el partit.Això fa que no siga d'estranyar que Alarte tinga qui vullga substituir-lo i actue en eixe sentit activament, com Francesc Romeu que a obert la seua pròpia web i perfils a les xàrcies socials, i que les enquestes siguen cada dia que passen més desfavorables. Incert i desperançat panorama se li presenta a Alarte d'ací a les eleccions.
Coalició Compromís és la tercera força valenciana després de les eleccions autonòmiques i municipals, encara que en no tindre representació en les Corts Generals, la llei electoral obliga a que arreplegue el 0,1% de signatures del cens electoral de cada circumscripció per la que vullga presentar-se. No pareix que ho tinga massa complicat per a obtindre estos avals, donada la seua creixent simpatia entre l'electoral, encara que és un tràmit al voltant del que la Junta Electoral no ha determinat exactament com s'ha de complimentar. En tot cas, la coalició encara ha de determinar les persones que encapçalaran les seues llistes i també si la coalició s'amplia incoporant a Equo que entraria de la ma d'Iniciativa del Poble Valencià, uns dels socis de Compromís del que formen part les seues figures més carismàtiques com són Mireia Mollà i Mònica Oltra. De fet IPV no amaga la seua intenció d'incoporar a Equo ni tampoc que segurament triaran a Isaura Navarro (que va ser cap de llista per la coalició en les passades generals) com a primera representant dels ecosocialistes en les llistes conjuntes de Compromís.
Esquerra Unida ha passat a ser la quarta força política valenciana, encara que com la coalició a nivell estatal té diputats al Congrés, no li cal presentar signatures per a avalar les seues candidatures. En principi, està cridada a ser la gran beneficiada de la pérdua de vots del PSOE per l'esquerra per part dels votants desenganyats ideològicament. Per això està buscant des del principi la complicitat del moviment 15-M i han reaccionat visiblement contrariats per la reforma de la Constitució en la que es fixa un sostre de dèficit. A nivell valencià han superat l'eixida de la coalició d'Iniciativa del Poble de Valencià de Mònica Oltra i de Projecte Obert de Joan Ribó mantenint la representació a Les Corts Valencianes i tornant a l'Ajuntament del Cap i Casal. La seua acció continua passant per la denúncia de la corrupció i l'ineficàcia de la política dels grans events. No han canviat el pas, tot i el canvi en la persona del President de tots els valencians, són fidels a les seues idees i estratègies, de la mateixa manera que el seu electoral s'ha mostrat fidel també a pesar de que no sempre les enquestes s'han mostrat favorables.
A banda de PP, PSOE i Esquerra Unida, per les circumscripcions valencianes hi ha un quart partit que no necessita demanar signatures per a presentar-se, Unión Progreso y Democracia, perque Rosa Díez és diputada per esta formació per Madrid, tot i ser extraparlamentaris en la Comunitat Valenciana i no tindre massa representació municipal. Curiosament, eixa llei electoral que propicia esta situació favorable cap a ells, si la comparem a la situació de Compromís, la volen canviar, sent una de les propostes estreles del seu programa. UPyD es troba en plé procés de primàries i precíssament un dels seus candidats ha revolucionat el panorama polític valencià, almenys en les xàrcies socials, puix un conegut actor valencià, Toni Cantó, que mai havia amagat les simpaties per esta formació, s'ha presentat a les primàries per a encapçalar la llista per la circumscripció valenciana. La figura de Toni Cantó ha despertat simpaties i antipaties de manera radical, com les desperta el propi partit que no ha canviat el discurs des de la seua fundació. Este discurs més que en un plànol ideològic esquerra-dreta es situa en un eix centralisme-autonomisme com es pot comprovar en la pròpia opinió del precandidat. És a dir, bàsicament, propiciar un sistema electoral que dóne més representativitat als partits nacionals front als nacionalistes perifèrics, que les competències de sanitat i educació tornen a l'estat central i reclamar una eliminació de lo que ells consideren privilegis dels polítics.
Hi ha més opcions polítiques que tenen la possibilitat de presentar-se, encara que l'obligació de les signatures representarà un entrebanc important, caldrà estar atents als seus moviments, especialment a la decissió de com Equo acaba presentant-se en la Comunitat Valenciana, si dins de Coalició Compromís o de manera independent.
0 comentaris:
Enregistrer un commentaire