El Museu d'Història de Valéncia no és un espai museístic que mostre troballes arqueològiques de molt d'interés ni tampoc en cantitat pero sí és un contenedor cultural altament divulgatiu de l'història de la ciutat de Valéncia des de la seua fundació fins als nostres dies. En este aspecte convida a la visita familiar, com va ser el meu cas, perque assegura que els chiquets no s'avorriran gràcies als audiovisuals en diferents formats, a la màquina del temps i a diverses propostes que els resultaran atractives al temps que formatives (depenen de la seua edat, això sí)
El primer aspecte positiu del MHV, al meu entendre, és el mateix edifici, de nou no per la seua bellea arquitectònica sinó per l'aprofitament d'un antic depòsit d'aigües per a portar el subministrament des del riu cap a la ciutat que, com indiquen en el mateix Museu, supon la primera gran obra d'enginyeria pública moderna de la ciutat.
La visita s'inicia per la Valentia romana, sense oblidar als íbers, i ya des d'esta primera étapa, apareixen els audivisuals que mostren en diferents idiomes com seria la vida quotidiana dels habitants del Cap i Casal de l'época. (Cal dir que s'oferix una visita guiada per 3 euros que aprofundix en diversos aspectes de les diferents époques històriques). D'esta manera es van combinant diferents sales en la que es mostren objectes de cada etapa històrica com poden ser peces de l'aixovar de les cases, monedes, documents, troballes arqueològiques, publicacions, indumentària o fins i tot joguets; en escenes de cases i tallers a on apareixen proyectades diferents escenes dramatisades que ajuden a situar-se en l'ambient de cada época.
Després de Valentia passem a Balansiya i posteriorment ya a la Valéncia cristiana, des de l'Edat Mijana fins a la sala que nomenen La modernitat truncada, passant per la Valéncia foral, la de les Germanies, el Decret de Nova Planta, la Borbònica i la Ciutat del Vapor. Als visitants se'ns fa arribar als nostres dies dins d'una sala de cine menuda en la que diferents documentals fan un recorregut des de 1900 fins a l'época del desarrollisme franquiste. La consecusió dels documentals acaba d'una manera sorpresiva, almenys per a mi, que no revelaré per no descobrir uns dels secrets d'esta visita.
El recorregut es completa en la nomenada com a màquina del temps, que permitix de manera visual i interactiva conéixer l'evolució de la ciutat de Valéncia a lo llarc de l'història i també la Mediateca a on es poden consultar llibres i diversos archius també de manera audiovisual mijançant diversos terminals. Al mateix temps també conta en una sala auxiliar destinada a exposicions temporals. Per tant una visita recomanable almenys des del punt de vista divulgador i també per a mostrar l'evolució de la ciutat tant als valencians com als visitants.
Sense anar molt llunt, els voltants del Museu oferixen atres atractius per a la visita. Per un costat, una de les creus de terme del Cap i Casal en les poblacions limítrof, en este cas la Creu Coberta de Mislata, del segle XV i d'estil gòtic que recentment ha segut restaurada i rehabilitat el seu entorn. També les restes de les instalacions a on es pagava l'impost de consums per a l'entrada en la ciutat de diversos productes i com no, un lloc d'esplai com el Parc de Capçalera.
6 comentaris:
Per fi algun bloguista fa una crítica del MHV, i positiva! Hi vaig dedicar un any i mig de la meua vida a la producció dels continguts formant part d'un meravellós equip de gent liderat per membres del Servici d'Arqueologia de l'Ajuntament i cal dir que vam acabar ben contents. Llàstima que després de la inauguració no hi haja hagut un cèntim per a la promoció... Salut i gràcies!
Vicent, m'alegre que t'agrade, a mi també em va agradar la visita que tenia pendent des de fa molt de temps. He de dir-te que tot i la mancança de promoció, hi havia prou gent i la majoria families en chiquets.
¿De València per Valéncia? ¿no diem res? ¿Qué fem, engolim i avant? Això deu de ser el preu per conseguir un "valencianisme d'unificació". Un preu massa alt, a lo manco, per a mi.
Hola Iron, lo de l'accent del Cap i Casal està dit des de fa temps, per eixemple aci:
http://www.levante-emv.com/secciones/noticia.jsp?pRef=3128_5_191017__Opinion-Valencia-Valencia
Les postures personals i del partit són exactament les mateixes per les mateixes raons, res no ha canviat. De manera que no és cap preu a pagar.
Tu ho veus d'una forma distinta a mi. Lo que yo veig és que l'AVL(L) no té cap d'intenció de "valencianisar-se", llavors no veig el sentit d'acatar la seua normativa i per lo tant eixe valenciansme d'integració que defeneu el veig més com una opa hostil d'absorció.
preberite celoten blog, kar dober
Enregistrer un commentaire