Malauradament pense que estem destinats a entrar en una época de crispació política que no deixa de ser una manera més d'eludir, en el nostre cas, el debat de les qüestions importants des de posicionaments democràtics. Són les conseqüències de l'omnipresència en el poder, de l'absència prolongada d'ell i del manteniment de velles separacions enfrontades entre esquerra i dreta expressades de manera irreconciliable.
El Molt Honorable President, Paco Camps, els seus assessors, i el PPCV en general; baix la meua opinió s'han complicat ells mateixa la situació. I crec que ve provocat en bona part per sentir-se amparats per eixe poder que pensen tindre en propietat després d'anar creixent en totes i cada una de les votades en les que es presenten des dels anys 90. Si el senyor Camps ha rebut un regal, o un parell de regals de determinades persones i no hi ha més implicacions, la cosa era tan senzilla com eixir a dir públicament que efectivament s'havien rebut estos regals, demanar perdó per si havia molestat ad algú i si calia, pagar-los. Pero en lloc d'això, primer nega que conega als "regaladors" (fins que es fa evident que els coneixia per les conversacions gravades), en acabant diu que ho ha pagat de la seua boljaca (pero no ho pot demostrar, a banda que la seua agenda fa prou complicat que estiguera en Madrit) i per últim s'aferra a les majories electorals com prova absolutoria (quan el jurat popular no està format per un milló de persones, sinó només per 9).
A l'atra banda, l'oposició. Molts anys fòra del poder i sense cap perspectiva de tornar a posseir-lo. Ni tan sols saben perqué el pergueren i són incapaços de recuperar-lo. De manera que pareix que no tinguen més oportunitat que nodrir la crispació per a vore si minven la valoració pública de Camps i del PPCV d'alguna manera. Una crispació que, per contra, genera més adhesió entre els simpatisants dels populars. I per tant, fa més impossible una eixida des de valors democràtics a la situació, perque la crispació, l'insult, el menyspreu a les institucions d'autogovern i la mancança d'explicacions no tenen res de democràtics.
Per a rematar la faena, tenim l'opció per la política espectacul adobada per una visió de la realitat ancorada temporalment molt més enllà de la caiguda del mur. Aixina a les camisoles del wanted li afegim ara el demanar una moció de censura que molt de rendiment polític per als valencians no crec que tinguera, pero això sí, per a esta portaveu del Compromís seria d'una repercusió mediàtica incalculable.
I a tot això, el valencianisme sense reaccionar. Per una banda el BLOC captiu i desarmat (mai millor dit) per la política espectacul de Compromís, sense una veu pròpia, perque tot siga dit, es podrà estar d'acort en la manera de fer política de Mònica i Mireia, pero almenys demostren tindre estratègia i iniciativa (mai millor dit també). I per l'atra el restant de partits que o no tenen capacitat per a més, o continuen immersos en una batalla que fa molt de temps va acabar pero ells continuen batallant mentres la societat està pensant en atres guerres diferents. Seria com una espècie de síndrome del soldat japonés (aquells que pensaven que la segona guerra mundial no havia acabat i continuaven defenent les seues posicions), pero això m'ho deixaré per a una pròxima ocasió.
8 comentaris:
Vaig a dir-ne de grosses:
- El Bloc com a partit està demostrant, dic demostrant de forma fefaent, que està cremat, acabat. L'argument d'estar al Bloc per estar en el valencianisme útil i possible se torna una errada ben cara.
- Enric Morera està demostrant que podrà ser un au en allò de volar pels núvols sense que li caiga una gota, en fer que se banyen els demés, en cantar en un tonet que a ningú no ofen i a tots els sona regular però ahí s'aturen absolutament les seues virtuts de polític. Ni "iniciativa" pròpia, ni valor, ni espenta, ni sentit de l'ocasió, ni visió amb horitzons.
- El tema de la llengua des del punt de vista "blavero" està mort i soterrat. Ha arribat a la seua màxima expressió d'endogamia i avorriment. El segle XXI ha arribat al valencianisme de la següent forma: el fusterianisme ha caducat totalment i el blaverismo és un no-res que ja no interessa ni interessarà.
-Falta per reinventar el valencianisme del segle XXI. Tal i com som de àgils els valencianistes en adonar-nos dels cicles i dels sentits populars no agarrarem el carro fins al segle XXII.
En la meua humil opinió continue pensant que ací els melics són el punt de les mirades autocomplaents dels nostres polítics.
Camps caurà, el sustituirà Rambla i continuaran guanyant per més d'un vot de cada dos.
Alarte i Pajín, com indica el llinage de la segon jugaran a l'onanisme i la baralla interna per a no fer res.
El BNV desapareixerà, com en son dia ho feu UV, de l'escena pública per les seues pròpies incompetències.
De Compromís m'abstinc de parlar que m'entra el descollono davant del ridícul berlanguià dels nous filocomunistes i la seua erràtica i demencial deriva.
El nou valencianisme del segle XXI com el bateja l'amic Ferran ya comença mal gastant les velles paraules despectives cap al valencianisme tricolor. ¿És eixe el valencianisme d'unió i reconciliació?
I mentrimentres Rosita Díez per davant en intenció de vot que la suma dels taxis comentats adés als que s'inclou ER(PV) que cap en atre taxi.
Això sí tots sou collonuts, teniu la solució pero no alceu un pam de terra.
Feu-vos-ho mirar que ausades ma vida.
Soles un consell que no serà escoltat, humiltat, molta, molta humiltat. Ya està be deque tot el que sàpìa llegir i escriure es considere un intelectual que pot mirar per dalt del muscle als demés. I en el valencianisme passa, des de Villalba fins a Chesa passant per tota la caterva d'illuminats que no han fet més que malcorar i malbaratar esperances.
I després de l'humiltat, inteligència per a desenrollar un proyecte ilusionant que trenque la miopia tradicional i que conseguixca consensuar a una societat que passa d'estes baralles sí, pero que la desafecció per un model de llengua insultantment alié els fa passar-se al castellà per a alegria de Rosita Díez i les noves plataformes pel castellà en l'ensenyança.
I mentres ací jugant a la palla mental baix el repte de sumar un taxi més. Ausades.
Yo respecte molt la teua humil opinió i també que penses que parle d'efumemismes o que juguem a palles mentals. I he de dir-te que compartixc en molts punts les teues anàlisis, pero fallen en un punt, que no aportes solucions, i t'ho dic en tot el carinyo del món perque pense que parle en una persona que vol raonar. La realitat, per molt trista que siga, només es pot canviar des de les solucions i el treball (i afortunada o malauradament, no servixen les receptes del valencianisme de tota-la-vida). De manera que cal agarrar atres camins. Això, o seguir criticant i mantindre la trinchera pròpia clar, que també és una alternativa.
Estimat Miquel Àngel, et demane disculpes per que ahir t'envií el meu raonar i no l'edití be per que no ha eixit.
Em demanes solucions i te les escric també des del meu carinyo.
En primer lloc trinitat Deu-pàtria-rei:
Territori: Accepte Valéncia o Nació Valenciana pero cap atre. ho senc una cosa és el diàlec i atra la renúncia. I per a mí atra opció no em satisfau.
Símbol: Senyera tricolor com a bandera de tots els valencians. Val el comentari en el punt anterior.
Llengua: Si nos passem l'estatut pel forro en la qüestió nominal, com has dit en atres paraules en atra ocasió, també haurem de ser pragmàtic i buscar la forma de que l'AVL(L) trobe la forma de que els quatre gats que gastem la llengua valenciana en els nostres escrits ho pugam fer sense sentir-nos exclosos pel nostre model. No imposicions, doble model. La llàstima, que no hi ha voluntat.
Comentada la trinitat visionària valenciana, la qual qui més clar la té a l'hora de traure partit a l'ideari colectiu valencià són precisament els castellanistes del PP. Paradoxes de la vida, ells trauen més d'u de cada dos vots en este territori mentrimentres en dos taxis nosatres nos barallem sobre si som "galgos o podencos", passarem a parlar d'atres temes.
Educació: ¿Estem d'acort en els nefats resultats de les diverses lleis educatives? Per que la sensació que tinc és que l'escola es convertix en planter de borreguets acrítics. ¿És això lo que volem per als nostres fills? Yo no. Tampoc vullc barracons i tampoc vullc meditasicació ideològica, com la que vaig patir yo i no en una dictadura precisament. ¿Podem ficar-ho en un programa electoral o és políticament incorrecte?
Sanitat: Descentralisació sanitària. Foment dels centres d'atenció primària, reforç dels mateixos en especialistes per a enriquir l'assistència i evitar burocratisació i maldecaps al malalt amen de trasllats incòmodos.
¿Qué fem en les fundacions hospitalàries instaurades pel PP?
Tenim respostes i alternatives ad este model quan u dels problemes de l'hospitalisme actual és la seua obesitat i inoperància.
Energia: ¿Plantegem com cal la retirada dels hidrocarburs altament contaminants? Fem una travesa decidida per les energies alternatives, cars pero ecològiques complementada per la nuclear o nos fem els puristes i diem nuclear no per a importar-la de França a preu d'or i si pega la petardà nos afecta igual que si la pegara ací.
(....)
Agricultura i indústria: La nefasta negociació del tractat d'adhesió a l'UE ha provocat que el llaurador valencià, el poc que queda, malvixca explotat per les grans distribuidores. ¿Anem a protegir-lo? sinó salvem al llaurador no salvarem l'horta. ¿Potenciem la generació de biodiesel?
PYMES, hn desaparegut per lo barata qe és la mà d'obra en atres païssos, la compwetència deslleal de China, la qual exporta a l'UE textil produït en substàncies que els productors europeus no poden gastar per a que no nos fota l'IPC ("pan para hoy y hambre para mañana") y damunt tenen la xàrcia IMPIVA com a refugi d'inoperants i engrandida innecesàriament per a que uns i atres coloquen als seus. Podriem denunciar-ho ¿o és políticament incorrecte?
Infraestructures: De vergonya l'estat de l'utovia A3, la més transitada d'Espanya i motor de la comunicació portuària Madrit-Valéncia, (¿a qui interesa?), de vergonya també l'absència de la caretera Morvedre-Somport-França, ara això sí demanem Arc mediterrani a manta per a que el corredor monopolise les nostres exportacions.
Respecte a l'AVE vergonyós que Toledo tinga AVE abans que Valéncia o que Tarragona el tinga abans que Alacant. ¿Podem denunciar-ho o és políticament incorrecte?
Per no parlar del llamentable abandonament de les inversions estatals en els aeroports de l'altet i manises.
Financiació, ¿apadrinem a un Jordi i a un fisha? Nos quedem 490 euros per baix de la mija. Diem alguna cosa ¿o és fer-li el joc al PP? Crec que ya està be de pagar per a lo que rebem. I la redona de l'avinguda de catalunya és un clar eixemple de "chapuza" del ministeri de foment, com l'autovia a Ademuz ho és de la conselleria d'infraestructures.
No sé, des de tot el meu carinyo, crec que he fet propostes per a un programa electoral.
El problema no és el valencianisme tricolor de-tota-la-vida, ni el del BNV de-tota-la-vida (des de látra banda de l'òptica valencianiste), ni vosatres (acabats-d'arribar-des-de-les-dos-bandes). Cabeu tots en dos taxis, encara que això no seria problema si presentareu un proyecte convalidable per al conjunt de la societat en lloc d'estar en els postulats de sempre.
I aixina, a gent com a mi, desencatats de tant de destarifo la trinchera o la caverna, per anar-nos-en al mit de Plató nos resulta la solució més sana mentalment. Allí, com a un Diógenes modern en una cadira i un palmito per a aventar-nos i no diré la part per educació tinc prou i cada cita electoral m'aille en una bona dosis de primeran per a aguantar la campanya i el dia de les votacions fique en el sobre una papereta del partit del cànnabis, o del de la figa de sa tia que per al cas és lo mateix i complixc en el meu deure ciutadà.
A Rosa Diez en una bandera d'Espanya li val com a programa per que agarra als desencatats dels majoritaris. A nosatres, com a minoria soles nos val l'iinovació, la coherència i la claritat.
Els partits que van en eufemismes no van a cap de banda en una societat desencatada del polítics. Eixa és la meua forma de pensar, equivocada o no, eixa és la meua forma d'objectivar les propostes necesàries per a oferir alguna cosa distinta als models tradicionals.
Pero no me faig ilusions, ací la gran palla mental és discutir si som bicolors, tricolors, si ma yaya era de l'ampurdà, de Terol o del Noguera Pallaresa. Uns i atres, no seré yo qui jugue al maniqueisme barat de bons i roïns.
Hala, ya m'he enrollat prou, disculpes per l'extensió pero sincerament, m'he quedat més agust que l'orgue.
Hola Iron, estes sí que són unes aportacions de categoria, de fet, m'agradaria convertir-les en un post, contant en el teu permís naturalment, per a poder raonar-les com correspon.
En tot cas, no serien el pròxim post, que tinc u pegant-me voltes en el cap des de fa temps i he de trobar el moment per a penjar-ho i que es convertixca en el número 100.
Estimat Miquel Àngel, no hi ha problema en que gastes les propostes en una entrada, post és un anglicisme innecesari. No obstant, sinó t'importa que conste com a Iron piu® com a titular de la propietat intelectual.
De tota manera, és mol trist per a mi, que he corregut davant dels grisos, que 35 anys després de la mort de l'invicte, quatre idees pinzellades servixquen d'un diálec que fa molt de temps que s'hauria d'haver produït.
Salutacions
Volguera felicitar des d'estes llínies a Compromís per haver triat com a cap electoral per a la ciutat de Valéncia ad eixa hove promesa de la política valenciana que és joan Ribó....després nos queixarem del bipartidisme.
Enregistrer un commentaire