Baix este lema de Valencians: Unim-nos, un centenar de persones juntàrem les nostres voluntats per a celebrar el 90 aniversari de la Declaració Valencianista de 1918. Aquell manifest de les huit bases d'Eduard Martínez Sabater, Ignasi Villalonga, Josep Garcia Conejos, Eduard Martínez Ferrando, Pasqual Asins, Salvador Ferrandis Luna, Maximilià Thous Orts i Lluis Cebrian Ibor i que firmaren atres valencianistes de l'época.
Noranta anys després de la seua publicació en "La Correspondencia de Valencia" el 14 de novembre de 1918, no asoles nos agradaria replegar l'esperit d'aquella declaració, sinó que també volem juntar esforços per a que el lema escollit de Valencians: unim-nos deixe de ser un desig, més o manco compartit, per a passar a ser una realitat en l'acció política, qüestió que un bon grapat de persones considerem indefugible i més en la situació en la que nos trobem.
Si atenem a la primera frase de la DV en la que diu "Les bases que la Unió i la Joventut valencianistes defensen, prescindint de les idees que'n atres ordens pogueren professar els seus components..." observem perfectament com els firmants deixaren a banda els matissos de les seues sensibilitats per a buscar unes bases de conformitat. Encara que si hi ha una veritat constant a lo llarc de l'història més recent del valencianisme és precissament que hem aprofitat els matissos per a construir els posicionaments personals i grupals, connotacions que ademés de definir cada sensibilitat s'han convertit a sovint en bandera de lluita contra el restant del món, especialment els atres valencianistes.
L'inèrcia, els entorns, la llarga separació, el conflicte somatisat fins a l'última cèlula de tots els valencianistes són dificils de superar, no hem d'oblidar esta realitat, pero la voluntat de trencar el guió escrit, d'eixir de la pròpia tribu, de triar el retrobament o de desdramatisar el conflicte són més fortes en un bon grapat de valencians que entenem que ha arribat l'hora de treballar en este sentit.
No és debades, ni circunstancial que, precíssament quan es visualise un nou intent d'aproximació entre diferents persones d'arrelat sentiment valencianiste, els extrems es radicalisen i bramen contra la possibilitat. Ells no saben viure sense el conflicte, el necessiten, es retroalimenten, perque ells personifiquen tots els entrebancs que continuen impedint un valencianisme que mire a la societat de fit a fit, aixina com que la societat es mire allò del valencianisme, no com un estranya alteració de la normalitat, sinó com una part impulsora de la mateixa societat. Per això hui, com fa 90 anys, no hem de gojar del matiç sinó felicitar-nos en la coincidència. No hem de tindre por a les descalificacions interessades, sinó ser valents per a reconéixer al que compartix molt més de lo que pensem encara que nos parega diferent. Per això caldrà tindre molt present el lema que va presidir la nit: Valencians, unim-nos.
25 comentaris:
"No és debades, ni circunstancial que, precíssament quan es visualise un nou intent d'aproximació entre diferents persones d'arrelat sentiment valencianiste, els extrems es radicalisen i bramen contra la possibilitat. Ells no saben viure sense el conflicte, el necessiten, es retroalimenten, perque ells personifiquen tots els entrebancs que continuen impedint un valencianisme que mire a la societat de fit a fit, aixina com que la societat es mire allò del valencianisme, no com un estranya alteració de la normalitat, sinó com una part impulsora de la mateixa societat."
Yo -per eixemple- no me veig radicalisat sino en el mateix lloc de sempre, només que em pense que per a ser lo que soc i defendre lo que pense no necessite juntar-me en persones que no respecten lo que soc ni lo que pense.
Imagine que això també molesta, per això als que pensen i som com yo dins del valencianisme o els deus de juntar en els radicals o directament ni els tens en conte. Per tant, parlar després de "la societat" quan es fa com si no existira una part (gran part) del valencianisme és un poc còmic. Sobretot tenint en conte que dels firmants "blavers" a dia de hui cap té un reconeiximent entre la massa (radical?) i que "mirant a la societat de fit a fit" ni entren en les Corts i alguns no trauen més de cinc mil vots.
Per a dir que estàs content de juntar-te en la tercera via no cal acabar el teu comentari llançant critiques als que no pensen com tu tractant-los de radicals. Això és més propi de les dives i divins amics de la ciència que viuen per damunt del be i del mal. Lloc a on no te situava, fins ara.
Ixcà no existira cap conflicte Miquel Angel, tot seria més fàcil. Pero és que el valencianisme, ya és de per si una lluita de conflictes (Per allò de ser nacionalistes). Per a tot lo demés ya existix el Partido Popular.
1 abraç.
Estimat Robert, tampoc he dit yo que et veja com a un radical. Ni em molesta que penses com penses, de fet, no crec que li moleste a molta gent, com no siguen eixos radicals que bramen contra tot allò que no siga exactament com ells pensen o diuen.
Per contra a lo que dius, com no crec que siga cap Déu, sinó més bé un humil observador i opinador, no he calificat a ningun pensament com a radical, ni deixe de tindre en conte cap postura, de fet, aci qualsevol persona pot opinar sense cap classe d'espera ni control previ, lo únic que demane és educació i raonar les opinions. Per tant pense que és massa aventurat penjar-me l'etiqueta de donar l'esquena a ningú.
Quan dic lo dels radicals bramandors ho dic per tota aquella persona que és incapaç d'eixir-se'n dels seus dogmes preestablits, i d'eixos hi ha en totes les maneres de pensar, aixina que no entenc eixes alusions.
Dir-te que esta DV de 2008 no la firmen "blavers" o "catalanistes" la firmen valencians que han aplegat a la conclussió que cal fer alguna cosa més que passar-se la vida autoafirmant la pròpia fe. Robert, en tota l'estima, encara que conserves la teua manera de pensar íntegrament, ¿no creus que és hora de canviar almenys el llenguage?
En tot cas, insistir-te en que ni em molesta les diferents opinions, ni posicions, ni obvie a cap sensibilitat valencianista que puga existir, com he dit adés, la prova la tens en que este espai està obert a la participació de tots. Pero si u no vol apujar al carro, tampoc pot reguinar perque eixe carro comence a caminar.
Per últim, Robert, entendri que em digueres que sóc un ingenu, que estos proyectes acabaran com fum de boja, pero lo que no entenc és que em califiques de diví o intransgient com pareix que vols insinuar, pero com, en tot cas, respecte totes les opinions, si ho penses aixina, aixina serà. Per la meua banda preferixc ser un ingenu o inclús un diví si vols, perque eixa ingenuitat és fruit del meu amor per Valéncia, i com se sol dir, l'amor és cego.
Un abraç per a tu també
Estimat Miquel Àngel,
Sincerament pense que t'equivoques (que vos equivoqueu) i que serà fum de boja, i que no fa cap be al valencianisme, (en general), per lo manco al valencianisme del que alguns provenen. Eixos passets, ingenus, de bona fe o en tota l'intenció del mon, vos acosten cada volta més a un lloc i vos allunten d'un atre. Cada passet pegat en eixa direcció, no és més que una distància cada volta més gran entre el valencianisme en el que va nàixer Opció i el punt de direcció que ha posat com a objectiu. Lo qual és totalment llegítim, admirable, entendible, etc. Pero no ho compartixc i és lo que fa que cada volta em sentixca menys representat per lo que puga ser Opció, els seus líders, militants, simpatisants o lo que siga que forme part i done soport ad eixe acte. Lo mateix en ENV. I lo mateix si UV anara en Coalición, o en el PP. Soc dels que pensa que tenim un lloc molt digne com a valencianistes, propi, sense necessitat de compartir (ni rebaixar-se) a ningú, i en plenes possibilitats de contactar en la gent. Pero en el valencianisme, en este valencianisme nostre del qual provenen tots els grupets estos, és més fàcil alabar al de davant i creure que la salvació passa per abaixar-se els pantalons davant del regionalisme, la tercera via, etc. I en eixes direccions vans empre uns i atres.
Eixa és la meua opinió en general que no la havia comentat.
Només m'ha fet sentir-me estrany el llegir que els que pareix ser que no estan a favor de eixe acte son uns radicals. Yo no estic a favor, no soc tampoc cap radical. Vullc dir, també hi ha un gran numero de gent que es "valencianista" que ni es radical ni està a favor d'eixe acte. El fet d'ignorar intencionadament una part del valencianisme o nacionalisme valencià és un deport típic dels que s'amparen en la ciència, son divos i dives, i tenen les seues biblies i dogmes de fe moderns i guays. Només és que m'estranya que utilises ara eixa forma d'escriure, vols que canvie el meu llenguage ¿?. No t'he insultat, pero has fet lo que portem anys criticant que fan. Per "ad ells" (utilisaré un llenguage paranoic), Miquel Adlert, Feases, , Lliso Genoves, El Colectiu Nacionaliste, L'oronella, Espenta, La Cardona Vives, Jovens Nacionalistes, CJAV, etc. Son persones i associacions que no existixen ni han existit mai, que no tenen importància a no ser que es tracte de coses en concret per a manipular al gust i poca cosa més.
En el moment en que es nega l'existència d'una colectivitat en el valencianisme que pensa d'una determinada manera i se l'exclou de l'escena, o se la junta i barreja intencionadament en "els radicals" es falta a la veritat.
Me pareix be que digues lo que vullgues, és el teu blog. Només m'ha chocat el teu comentari com donant a entendre que si no s'està a favor d'eixe acte, se és radical o res més existix. Conec a moltíssims valencianistes que no son radicals i no estarien mai de la vida a favor d'eixe acte. Es bo deixar constància d'això.
A mi més que un acte entre "blavers" i "catalanistes" m'agradaria més un acte entre valencianistes (o millor dit, persones que veuen el valencianisme d'una manera practicament pareguda) i que s'uniren en conjunt per a ocupar l'espai que els correspon. Perque resulta que la nostra "propia fe" no aplega ni al nostre "propi moviment", i aixina no es va a cap lloc. Pero be, seria un atre debat més llarc.
Espere haver-me explicat be. En cap cas volia ofendre't, només comentar que m'estranya esta nova forma d'escriure teua que fins a hui desconeixia (perque si que tenies -o tens- en conte a tots els espectres del valencianisme normalment)
un abraç
Estimat Robert, seré molt breu, en la famosa frase que tant t'ha cridat l'atenció parle dels que bramen i viuen del conflicte no considere que tu i la teua postura valencianista siga aixina. Parle dels que, per a mi, ni són valencianistes, perque només utilisen part del discurs valencianista com a "arma" contra l'atre. No volia aludir a atres postures contraries a este acte o posicions.
Com et dic, em pots dir ingenu, pero també m'agradaria que canviares el chip "blaver-catalaniste" que al remat és fer-li el joc als que no creuen ni en el valencianisme ni en Valéncia. Yo no sé si esta relació que fas ha existix o no, pero si veus la foto es va fer una proyecció en la que sí aparegueren Xavier Casp, Feases, Miquel Adlert, la revista Espenta (que yo recorde). Vull dir, hi ha més ingenus de lo que pareix.
Un nou abraç
"Com et dic, em pots dir ingenu, pero també m'agradaria que canviares el chip "blaver-catalaniste" que al remat és fer-li el joc als que no creuen ni en el valencianisme ni en Valéncia. Yo no sé si esta relació que fas ha existix o no, pero si veus la foto es va fer una proyecció en la que sí aparegueren Xavier Casp, Feases, Miquel Adlert, la revista Espenta (que yo recorde). Vull dir, hi ha més ingenus de lo que pareix."
El debat que porte en Rafa Company va en eixa direcció. Yo només veig maniobres i estratègies per tal de passar el pancatalanisme d'una manera suau. No es d'estranyar que apareguen en una proyecció eixes persones que comentes. La gent que maneja el cotarro provinent de l'atra vora del riu i alguns que venen d'esta i no els importa vendre la seua dignitat per diners (com un dels conferenciants A. Calpe), manipulen i utilisen a unes persones i els seus ideals segons els convé. Si ho fan en una declaració de principis del segle passat que respon a contexts socials diferents ¿Perque no fer-ho en persones mortes que no es poden defendre ara que el valencianisme que els seguix està mig destruït? Per sort deixaren moltes coses escrites, coses que no podran canviar-se i ahi continuarem alguns (reduccionistes o lo que sigam) per a defendr eun poc la dignitat que alguns han perdut. I per desgràcia alguns ingenus de bona voluntat i atres que no se sap qué fan per ahi es sentiran d'allò més be entre aquells que escriuen llibres estratègics per a implantar una ideologia que choca en una grandissima part de la societat i sobretot en una direcció a on l'unitat de "la llengua" siga un fet indiscutible.
Yo crec en el valencianisme pero no crec en els de la tercera via, encara que els vullc entendre, pero per més que els lligc, més clar em deixen algunes intencions.
Pero be, deixe ací el debat, no vullc monopolisar-te el blog, ya he parlat massa. Disculpes.
un abraç.
No cal que demanes disculpes, tindre un debat no és cap delicte. Simplement un apunt, pensar de manera diferent, no és perdre la dignitat, simplement és pensar de manera diferent
Hola Miquel, al final entre "pitos y flautas" no et vaig saludar en el sopar.
Sobre la declaració valencianista, jo estic un poc sorprés de com es prenen alguns que he llegit per algun fòrum el que van escriure els valencianistes de començaments del segle passat. No vull ni imaginar-me el que dirien si llegiren Sicània, la revista que impulsava Nicolau Primitiu (tercerviista i traïdor?).
Deixar a banda el valencianisme de la primera meitat del S XX o negar el seu esperit, és un camí que ja va seguir el fusterianisme i així els va anar. I les semblances no s'acaben ahi si observem el determinisme llengua/nació que fan eixes dos "corrents". Seria un tema digne d'estudi, perquè potser, tinguen més en comú del que es pensen.
Salut i valencianisme.
No crec que la gran majoria dels que parlem de conciliació i de nous temps en el valencianisme ho estiguem fent pensant en cap parany del tipo: a la pròxima revolta te trobaràs als PPCC, si fòra així no estariem, si tinguerem cap sospita de que el gruix dels esforços duen cap allí no entrariem, sería més dolorós per a nosaltres mateixos que per a qualsevol.
Cada pas se supervisa i es pensa, i no es pensa en clau de partit, sinó en clau de fer gran, cívic i madur el moviment valencianista, amb cauteles raonables que no amb esglais barats ni rencors de poca fusta.
Ells venen d'haver revisat i posat en solfa el fusterianisme, jo no vinc d'ahí ni Miquel Àngel, ni tants i tants altres que estem en açò per idealisme i ens asentem a parlar i podem definir perfectament el país que volem i tots els seus vestits, sense cap auto-traició.
No seré jo qui diga qual és el camí valencianista, però al carrer se sap molt bé, i és la solució justa senyors, és el disseny d'un país valencianíssim pels quatre costats, el que es tracta és de vore si els valencianistes ens adonem d'una punyetera vegada: València valenciana, des del Sénia fins al Segura passant pel cap i casal. La nació dels valencians ambiciosa, orgullosa, enraonada i dignificada. Catalunya enllà dalt, que ni és enemic, ni se la busca ni se l'espera, per molt que és veritat que en té moltes coses admirables i compartirem un cabàç històric, però ells no ens fan nacionals a nosaltres, de cap de les maneres, el que diga això no parla de valencianisme, parla d'una altra cosa, i això ho sabem tots els que som asseguts a la taula de joc.
El valencià ni seccesionisme, ni preibèric ni postmoçarab ni català, és la llengua dels valencians, ¿compartida? ja i què?
Esquerranisme de saló i parafeixisme ?? per als que els vullguen, tant me dóna siguen les CUP, ERC, CV, etc, etc.
Senyera? ja en tenim una, els valencians no ens barallem ja per això, només els borinots que despenjaren rotllo terrorista una independentista catalana el 9 d'Octubre i els ultres que es guanyen la vida trencant-li la cara a la gent, tant me val que amb una senyera o una estanquera, de cor o a sou.
Per a tot el demés?? Fer política i no tindre tanta por ni essencialisme de màxims ni resquemors preparats en la butxaca, el cap i el cor ben rentats i nets i afany d'avançar. En realitat és més senzill del que sembla.
Gallart
Miquel Àngel, molt d'acord amb la valoració que has fet.
Ara, a treballar valencianisme.
Per cert, Gallart, més "desgarraor" que mai.
Salutacions.
Disculpeu l'intromissió:
Robert: Crec q és un intent lloable i necessari i crec que han de cabre tots els que es són nacionalistes valencians o senzillament valencianistes. Si no, no funcionarà.
L'escepticisme està justificat —i també els de l'atra vora tenen dret a tindre'l—. També està justificat entendre que conforme anem des de fa 40 anys no anem a cap de lloc.
I per supost que està justicat que alguns reflexionen sobre les seues conviccions i també sobre els seus prejuíns. Tots deuríem de fer-ho.
Pero no pretenc cap debat; només és una opinió, per si t'aprofita d'alguna cosa.
Un abraç. Forlati.
Per parts:
Taronget: La nit donà per a tantes conversacions que unes es donaren i atres es quedaren pendents, aixina que tot arribarà.
Gallart: Gràcies per la participació i el suport, com diu Soca, no et falta claritat.
Soca: gràcies pel teu suport i participació
Forlati: com dius, ningú està de més ni en estes reflexions ni en el debat d'este intent lloable com tu mateixa el califiques
Amb declaracions com estes no nomès fem palesa la voluntat d'una unió desitjada per moltes i molts, sinò que de retruc li retornem la dignitat que es mereix el valencianisme de primeries del segle XX.
Com he apuntat ál blog de soca, està en les nostres mans.
Forlati, yo també crec en els intents lloables dels que volen unir valencianistes o nacionalistes valencians.
En la diferència de que hi ha qui no considere que siguen el mateix valencianisme que el meu, que es mouen per una construcció nacional diferent i per tant, son nacionalismes diferents.
Em faria més feliç -no saps quant- vore eixos intents d'unió, sopars i bones paraules entre els valencianistes i nacionalistes valencians que seguixen uns mateixos mínims i que tant s'han barallat per personalismes en els últims anys, de veritat, em faria molt mes feliç.
És la meua opinió, per si el desig aprofitara d'alguna cosa, que ho dubte, pero seria més profitós, d'això si que no tinc cap dubte.
un abraç
Gràcies Albert per participar i aportar la teua reflexió.
Estimat Robert, saps perfectament que eixos intents d'unió dels que parles han exisitit, per pasiva per activa i per retroactiva. I saps perfectament també que no ha segut possible. A mi també em faria feliç, pero per les raons que siguen, no han segut possible.
Miquel Àngel, no me referixc només a política, sino a alguna cosa més que política, perque curiosament la majoria dels nacionalistes valencians més actius i que més tenen que aportar o han aportat son els que no estan en la política en l'actualitat o es mouen en atres circuls, inclós Forlati i moltissima més gent. Si s'han fet intents d'unió i no han fructificat hauran sigut en privat perque en actes públics com este, entonant entre tots els mea culpa que facen falta i baixant-se de la burra no he vist cap de moment.
Això no vol dir que pronte puga haver alguna intenció en este estil. Estaria molt feliç de vore com els que fan guinys a un i atres costat de lo que toca el valencianisme i no ho és, després son capaços de sentar-se en les mateixes taules i posar-se objectius comuns que si que son conseguibles i responen a finalitats comunes.
Torne a deixar ací un chicotet desig d'esperança, a vore si m'ho porten els reis o el pare Noël.
1 abraç
Com entendràs Robert, la qüestió d'este sopar no és per generació expontànea, són coses que es van treballant en privat i que en un moment determinant eixen a la llum.
De la part del valencianisme que parles, a dia de hui no es treballa ni en privat ni en públic per superar les divisions, en moltes ocassions personals, més be al contrari, s'està produint un tornar a les essències més pures. Pero en tot cas, ningú (que yo sapia) s'està menejant ni per arrimar-se al del costat més pròxim. Podries intentar-ho, tindries tot el meu suport
Yo també era molt escèptic, a l´hora de poder arribar a acorts en gent de l´atra vora, pero fem-me les següents preguntes arribe a pensar que, almenys ho podrien intentar yo me pregunte:
¿A ón a anat el valencianisme en estos últims 30 anys? a la divisió, a perdre l´identitat, a que la societat valenciana perga la consciencia com a pobla i quede reduïda a una part d´Espanya, que la gent no conega ni qui és Vinatea ni la història del nostre poble, que tingam una llengua cada volta més utilisada, i fins els valenciaparlants, ya no la utilisen com a llengua en casa, ya parlen en castellà directament, i no conseguim que la gent de fora, vullga deprede el valencià. aixina moltes coses més.
¿I que volem fer estar 40, 50 anys més aixina, si aguantem, o posar-nos tots junts a treballar per a millorar per a les generacions que vinguen darrere?
Les respostes crec que estan clares, que podem discrepar en com fer-ho, per supost, que si s´ha de recolzar a L´avll, o no (yo pense que tal com està ara feta no), pero hem almenys intentar arribar al major consens possible, pero hi ha que posar-se a treballar ya, perque demà pot ser massa tart, i hem de intentar-ho, si fracassem, podem dir que per la nostra part no ha quedat.
Açò del "pancatalanisme" i el "blaverisme" és el joc més ben montat per part de tots aquells que ofrenen glòries a Madrid (Sí! No m'enganyat).
Tinguem clares les coses, el "pancatalanisme" és "nacionalisme català", i ja li podeu pegar voltes que és lo que és). El "blaverisme" són moltes coses, alguns ho definim dient que és tot el que els pancatalanistes no soporten. Però també diguem que dins d'aquest compost estan els regionalistes valencians ofrenadors de glories a Madrid. La unió d'estos 2, anomenada tercera via, és impossible!
A la declaració valencianista, com el nom ja diu acudiren nacionalistes valencians i punt.
Estan units els nacionalistes valencians? No. Que els separa? La questió lingüistica. Per que? Puix pareix ser perque el nacionalisme valencià li dona una importancia exagerada al valencià, pareixent que nacionalisme valencià = defensa i promoció de l'ús del valencià. Però açò perque és? Perque els primers nacionalistes valencians, els de la declaració, ampliaven molt més la ideològia valencianista, i pareix ser que tenien les coses prou més clares, i no és centraven en si la llengua açò, o si la llengua lo altre. Al marge de la llengua que separa als nacionalistes valencians? No res.
Tot açò, és el tema ideològic del nacionalisme valencià, ara parlem del dels projectes polítics.
El partit nacionalista valencià "A" està conformat per nacionalistes valencians que neguen la unitat lingüistica + blavers, i el partit nacionalista "1" està conformat per nacionalistes valencians que defenen la unitat lingüistica + pancatalanistes. És possible la unió d'eixos 2 projectes polítics? Ho dupte molt, ja que els nacionalistes valencians d'ambdos partits poden arrivar a coincidir, però els altres s'opossen fermament, ja que la base de les seues respectives ideologies s'oposa mutuament. Ací està el famós riu que ens separa i del que tant és parla per ací.
Vist açò pense que hi han 3 opcions per al valencianisme:
1- Deixar de banda la unió del nacionalisme valencià i buscar alternatives per separat per suposat.
2- La unió del valencianisme deixant de banda a tots aquells que s'opossen (pancatalanistes i blavers)
3- Buscar una altra forma de poder unir el valencianisme.
Per últim m'agradaria comentar el cas lingüistic. Això de la llengua perque no simplement els ho deixem als fil.lòlegs (de totes classes i pensaments clar). La AVL podria fer bé la funció d'administrar aquesta sempre que se la preparés per a això. En Galicia, el fet de sí la llengua és la mateixa que la portuguesa o no, no és un motiu per a la desunió del nacionalisme gallec, teniu-ho en compter.
Hola anònim, en primer lloc gràcies per participar, i dir-te que penses que has expresat molt clarament una posició que compartim algunes persones. Ho has explicat sense pegar-li voltes al nano i d'una manera directa. Només cal posar-ho en funcionament i per ad això cal treballar dia a dia. Aixina que si ho estan fent, t'anime a continuar, i si no ho fas t'anime a fer-ho, perque tota pedra fa paret.
Salutacions
Anònim de parit "A" i partit "1":
La qüestió és una mica més complicada perquè els que tu dius que "defenen" l'unitat de la llengua, no és que la "defenem", és que la constatem.
Quan dius "granera" estàs parlant en Valencià? Els de Mollerusa també diuen granera i són catalans.
Quan diuen "pujo" estan parlant en Català? Els de Morella també diuen pujo i són valencians.
Quan dius "meua" estas parlant en Valencià? Els de la costa de l'Empordà també diuen meua i són catalans.
Quan diuen "bermell" estan parlant en català? A molts pobles de La Marina també ho diuen i són valencians.
I no et parle dels mallorquins.
No, no "defensem" l'unitat, simplement la constatem.
Qui vulga pot negar l'unitat de la llengua i l'esfericitat de La Terra, amb eixos podem anar de paella i prou.
A.G.
P.S. A mi la paella m'agrada ab/amb/en caragols.
Anonim:
"En Galicia, el fet de sí la llengua és la mateixa que la portuguesa o no, no és un motiu per a la desunió del nacionalisme gallec, teniu-ho en compter."
També has de tindre en conte que Portugal no té cap intenció de realisar cap extensió nacionalista en quant a "Països POrtuguesos", ni fomenten cap tipo de politica cultural o llingüistica en eixa direcció i que els gallecs son més independents en eixe aspecte que els propis valencians. I en tot cas, segons alguns per a ser coherents,haurien de dir que el portugués només seria una variant del gallec parlat en l'ambit cultural dels països gallecs. Ells també "constaten" la seua unitat dialectal llatina pero tenen el dret polític que de decidir sobre ella. Els valencians no tenim eixe dret a decidir, i qualsevol suspicacia en l'orige no només ha de condicionar/questionar la normativisacio, sino tambe la normalisació, politica cultural i inclus la propia nacionalitat. I aixina no podem parlar de "nacionalismes iguals" que pensen "llingüisticamnet diferent".
Tambe has de tindre en conte que cada societat, nacio i problema es diferent a un atre i fer comparacions tan a la llaugera com esta no té dona més rao, sino que te la lleva.
salut!.
Hola Anònim constatador de l'unitat de la llengua.
Sense entrar en cap discussió filològica per a la que no em considere preparat, he de dir-te que supose que constataràs en mi que una llengua o parla sobrepassa la territorialitat geogràfica o política, al mateix temps que una llengua no fa un territori.
Per tant, trobe tan normal que els d'un costat o atre del Sénia parlen igual, com que cada ú se senta valencià o català o de les terres de l'Ebre, perque no està renyit.
En tot cas, quan parle d'un valencianisme superador, ho faig en independència inclós de lo que cada valencià o valencianiste constate en quant a la seua llengua. Perque tampoc el valencianisme pot ser simplement un moviment llingüístic, ni tan sols cultural. El valencianisme ha de ser un proyecte integral que es presente a la societat com una solució i no com un problema.
Per tant, no és qüestió de mirar si tu constates unitat o yo afirme independència, aspecte que segurament nos diferenciaria per a sempre, sinó que els dos mirem lo que nos unix i les respostes que tenim similars a problemes i qüestions que nos afecten com a valencians i valencianistes. Això crec que és lo que hem de mirar.
Miquel Àngel, hauràs de convindre amb mi que el nacionalisme valencià no espanyol està dividit primer per dues opcions nacionals: la catalana i la valenciana.
La catalana que no compte amb mi.
Anem amb els altres.
Les diferències són les que hi ha en qualsevol societat:
Esquerra/dreta.
Religiosos/agnòstics.
Forts/dèbils.
Rics/pobres.
Cults/incults.
Educats/maleducats.
... (pots seguir tu mateix)
Eixe però no és el problema. El problema és que fa décades es van crear ex-novo i impulsar diferències artificials.
La qüestió no és ajuntar-se tots els que la seua referència nacional és València (manco comunitat, digues-li com vulgues). La qüestió és creure's la pròpia pàtria i actuar consegüentment.
Jo no aniré junt els que neguen les evidències, ni amb els que tenen la religió (qualsevol que siga) per damunt de les covencions polítiques, ni amb el rics, ni amb molta altra gent.
Jo treballaré per que tots aquests afirmen i defensen la meua pàtria i farè tot el possible perquè puguen fer-lo.
Gasta la gramàtica que vulgues, però que siga valenciana.
Parla la llengua que vulgues, però que siga valencià.
Porta la bandera que vulgues, però que siga valenciana.
Defensa els insteresos que vulgues, però que siguen valencians.
Respetem-se, guardem les distàncies i les formes i cadascú a sa casa i la pàtria valenciana en la de tots.
És tot el que vull dels que durant anys i panys m'han insultat, m'han trencat portes, vidres, ratllat cotxes... (enacara ara, l'adhesiu que duc al cotxe amb les quatre barres i País Valencià, m'ho esgarren cada poc temps i jo, amb santa paciència, torne a posar-me un de nou)
P.S. Me n'alegre que els aplegats en eixe acte hagen descobert açò de "valencians unim-nos", però a banda de recordar als nacionalistes de 1918, podien haver recordat que fa quaranta anys, uns valencians, entre els que em trobava, ho anaven pintant pels carrers de València ciutat. I no era fàcil amb el franquisme.
Hola Galiana, gràcies per la teua participació.
Naturalment no podem juntar tot en un totum revolutum, pero es tracta, com tu dius de creure's la pròpia pàtria i tindre, per nomenar-ho d'alguna manera "un standard de sentir-se valencià". Pero a hores d'ara, no tenim ni això.
Aixina que, pense, que lo primer a conseguir és el respecte que tu demanes i la voluntat de superació del rebuig a la diferència. I açò a soles és possible creant sinèrgies com el CAV Faustí Barberà o atres, que si vol recuperar eixe esperit de principis del segle XX d'unió, és precissament per a que no s'oblide als activistes de la transició i per a que no continue viu un conflicte que nos ofega com a poble.
Pensa que els que et rallen el coche i et tapen l'adhesiu són realment persones que no respecten la diferència, elements anticatalanistes que en eixe "standard de valencianisme" del que parlem, estarien desactivats o, almenys reduits a la mínima expressió. Encara que mentres no siga possible abastar eixe "standard" continuarem patint esta realitat en la que els amants del conflicte continuaran etiquetant-se com a valencianistes per la senzilla raó de rallar un coche d'algú que se sent valencià i valencianiste, pero que és diferent a ells.
Pense que açò és de lo que es tracta.
Enregistrer un commentaire