La batalla d'Almansa ha complit 301 anys mentres que a nivell personal he fet el meu discurs polític. Pot ser no es puga trobar una data més important que un 25 d'abril. Este és el text del discurs. Davant un grapat de persones, darrere el monument als maulets, i sense que apareguen a la fotografia, dos furgons policials enviats per no se sap qui a no se sap qué.
Estimats amics i amigues, estem aci en representació del nostre partit i dels valencians i valencianes que compartixen el nostre amor per Valéncia i en un dia com hui, 25 d’abril, volem recordar el nostre perdut autogovern.
No són temps de fer discursos melancòlics, ni tampoc incendiaris. No són temps de buscar enfrontaments, ni tampoc de nodrir rencors. Asumint que és part de la nostra història, i que perguerem les nostres lleis, mentres que la nostra identitat com a poble passà a ser perseguida, no podem mantindre-nos en l’anhel permanent d’un temps que no tornarà.
Hui recordem als valencians que lluitaren pels seus ideals, pels nostres ideals, pel nostre poble, pero no podem estar eternament posant la mirada en una derrota de fa més de 300 anys. Hem de recordar-los, mantindre la seua memòria, fer que el seu sacrifici no fóra debades, pero hem de ser conscients de la realitat que vivim.
Els valencians que volem mantindre viva eixa memòria i redreçar el nostre poble, no podem viure en l’enfrontament ni en la divisió, perque eixe enfrontament i eixa divisió no deixen de ser una nova derrota, una nova victòria d’aquell que va derogar els nostres furs per “justo derecho de conquista”. Per això, si d’alguna cosa ha de servir este acte simbòlic és precissament per a ajudar a construir un valencianisme que vaja oblidant divisions i enfrontaments.
Gràcies a tots i Vixca Valéncia
0 comentaris:
Enregistrer un commentaire