Després de la sentència absolutòria en el juí de Camps i Costa si hi ha una cosa evident és que assistim a l'inici d'una nova etapa en la política valenciana. I en eixa nova etapa, Camps té un paper principal per a marcar el seu devindre. Almenys en el seu principi i depenent de la decisió que prenga.
Per al PPCV, després de l'euforia dels seus seguidors fonamentalment i la valoració positiva de la sentència per part del partit, afronten un interessant problema. El PP (el valencià i l'espanyol) sempre s'ha mostrat ferm partidari de Camps, el mateix Rajoy ha afirmat que "Camps será en política lo que él quiera ser" I eixe moment ha arribat. La decisió de Camps marcarà el futur del PP. Una decisió que admet pocs matissos entre assumir el seu paper actual de diputat i membre del Consell Jurídic Consultiu o recuperar el poder al si del seu partit prenint posicions per a futures eleccions. Una decisió que depén no només de la seua voluntat personal, sinó també dels recolzaments que puga trobar pel camí. I en este punt caldria recordar la tensió que han mantingut Alfonso Rus i Rita Barberà de cara a la nova direcció del partit. Si Camps decidix mantindre la seua posició, el seu paper podria convertir-se poc a poc en més secundari o si, fins i tot, accedix a algun càrrec de l'administració central. Si l'expresident presenta batalla interna, el recorregut a hores d'ara estaria totalment obert.
Per a l'oposició, la sentència marca clarament un abans i un després. Cosa diferent és que ho vullguen vore i establir una nova estratègia. Deixant a banda les implicacions judicials, la sentència determina que l'estratègia política de l'oposició no pot centrar-se en l'àmbit personal, siga de Camps, Fabra o diferents implicats i imputats en els procesos judicials. La situació de corrupció, balafiament, malbaratament o desviaments de diners, si volem concretar-ho en una definició, la dolenta gestió del PP valencià al capdavant de la Generalitat no deu enfocar-se en una persona o un grapat de persones, perque ni electoralment ha servit per a que perden la majoria absoluta, ni tampoc judicialment es demostra que tinga massa repercusions, almenys de moment.
Dir ara que un jurat professional havera declarat culpable a Camps o que d'esta manera s'ha pogut apartar a Camps de la Presidència de la Generalitat sona a juí paralel sense massa sentit i a poca confiança en el poble. Com també les declaracions de Camps sonen a discurs arnós i les exaltacions magnificades dels seus seguidors a adoracions iconoclastes.
En definitiva, ens trobem davant una nova etapa de la política valenciana. Com sempre, apassionant.
1/26/2012
1/08/2012
Nou any, noves retallades
El Consell comença l'any retallant en el sector públic, pujant la tributació i ajustant l'administració a la seua capacitat de generació d'ingressos. Gràcies al diari Las Provincias tenim un resum d'estes mesures.
http://servicios.lasprovincias.es/documentos/Medidas-recortes-Consell.pdf
Si ara estes mesures són inevitables, caldria preguntar-se per les responsabilitats polítiques de la gestió que ha conduit a esta situació, i també si l'administració i les seues despeses estaven sobredimesionades tot i la bonança econòmica.
http://servicios.lasprovincias.es/documentos/Medidas-recortes-Consell.pdf
Si ara estes mesures són inevitables, caldria preguntar-se per les responsabilitats polítiques de la gestió que ha conduit a esta situació, i també si l'administració i les seues despeses estaven sobredimesionades tot i la bonança econòmica.
1/03/2012
EU fidelitat i creiximent
Esquerra Unida ha mantingut el seu nivell de representació local i autonòmic durant el 2011 i ha recuperat el diputat al Congrés dels Diputats. I tot açò ho ha fet sent fidel als seus principis i mantenint el seu discurs, sense por a la pròpia simbologia i sense por a espantar a ningú pel contingut del seu discurs. En els pròxims anys caldrà vore si manté la fidelitat dels votants i com reaccionaran estos davant una hipotètica recuperació dels socialistes valencians.
1/02/2012
UPyD no és simplement el partit de Rosa Díez
Contra molts pronòstics, UPyD no ha deixat de créixer elecció darrere elecció. Molts d'estos pronòstics parlaven despectivament d'esta formació com el partit de Rosa Díez. Els resultats electorals han demostrat, almenys de moment, que s'enganyaven. En la Comunitat Valenciana no han parat de pujar, i si bé, això no s'ha traduit en un número significatiu de regidors, ni tampoc en l'entrada a les Corts Valencianes sí han obtés un diputat per la circumscripció de Valéncia, el conegut actor Toni Cantó. Cal recordar que el cabal de vots de valencians obtesos per UPyD en les generals és superior al de Comprómís i els donaria representació en les Corts Valencianes encara que els resultats no siguen extrapolables. El seu discurs capta votants valencians i si seguix en esta progressió serà una formació a no oblidar en futures eleccions valencianes.
2011, l'any de Compromís
2011 és, sense cap dubte, l'any de Compromís. Un any en el que s'ha produit el manteniment de la representació local entrant per primera vegada en l'Ajuntament del Cap i Casal, el tornar a obtindre diputats en les Corts Valencianes sense la presència en la coalició d'EU i abastar per primera vegada en la seua història (i la dels partits que la conformen) representació en el Congrés dels Diputats. Un cabal de representació i poder que ara han d'administrar. Eixe serà el seu handicap durant el 2012 i els próxims anys. Han arribat. Ara els caldria treballar per la permanència.
PSPV ¿centralista, fedelarista o personalista?
El futur del PSPV vindrà marcat indefugiblement pel congrés del PSOE i el nou o nova secretari/a general. En eixe sentit, pels candidats que es besllumenen, pareix que un dels pilars del debat i del futur dels socialistes espanyols vindrà marcat per un discurs centralista o per un discurs més federalista. La pregunta a fer-se és per quina opció territorial optarien els socialistes valencians. Fa uns pocs dies anunciaren la creació d'un subgrup de parlamentaris a les Corts Generals, encara que més que una pista en la seua opció territorial és un intent de control intern. A banda d'estes opcions també existix la possibilitat d'una búsqueda d'eixida personal de l'actual secretari general dels socialistes valencians, Jorge Alarte, que, davant les candidatures de Romeu o Matas puga perdre el seu poder ací i intente refugiar-se en l'estructura federal (o central)
La mà de Fabra va allargant-se
El Molt Honorable President Alberto Fabra continua concretant el canvi de cicle del PP valencià. Fabra va desempollegant-se de l'herència de Camps en forma de noms i càrrecs d'una manera tranquila. Les veus de Rus i Barberà s'han acallat cedint algun lloc d'eixida en les llistes al Congrés i actuant de manera exemplar en el cas Emarsa. Fabra comença a marcar el destí del PPCV tenint el seu control. Almenys de manera aparent, i això, en un partit que sempre ha venut com un valor la cohesió interna.
9/20/2011
Enquesta del PPCV de setembre
El Partit Popular està publicat mensualment enquestes d'intenció de vot en la Comunitat Valenciana que no només mostren les tendències electorals dels valencians sinó també la nostra opinió, o almenys la que es pot estraprolar de la mostra, al voltant de diverses qüestions sociopolítiques.
L'enquesta de setembre ens preveu un panorama electoral molt favorable al PPCV i molt desfavorable al PSPV al temps que pareix consolidar la presència al Congrés dels Diputats d'Esquerra Unida i de Compromís.
En tot cas, com hem comentat, apareixen més valoracions en esta enquesta que resulten interesants.
Qüestionats pel principal problema de la Comunitat Valenciana, els valencians enquestats afirmen molt majoritàriament que és la desocupació, de fet, llevant dels problemes econòmics i dels polítics, la resta de problemes apareixen com a irrelevants, resultant curiós que la mancança d'aigua només siga reconegut com a problema principal dels valencians per un 0,2% Caldria preguntar-se a on han quedat les campanyes i les manifestacions presidides pel lema d'aigua per a tots. O els valencians tenim memòria peix i en quant la sequera gira el cantó ens dediquem a qüestions diferents, o realment el problema de l'aigua només era un problema circumstancial en el que no calia invertir tants recursos econòmics com, en principi, estaven prevists.
També es pregunta als enquestats per la sanitat valenciana i la resposta és que el 50,7% pensen que està entre les millors d'Espanya encara que un 30,4% pensa tot lo contrari. Caldria preguntar-se si tots els enquestats han pogut comparar la sanitat valenciana i la resta dels sistemes sanitaris espanyols per a afirmar que estem entre les millors o simplement és una valoració del propi sistema, qüestió que no es pregunta en esta enquesta. A banda d'este posicionament, l'enquesta parla d'un 63,4% que pensa que el model actual és econòmicament insostenible, encara que majoritàriament (un 61%) es manifesta contrari al copagament sanitari. Difícil solució des de l'àmbit polític té esta situació.
En quant a la valoració dels líders polítics, si bé és cert que Alberto Fabra és el millor valorat i únic aprovat entre els polítics valencians (nota de 5,4) front al 3,7 de Morera 3,6 de Marga Sanz i 3,5 d'Alarte; el grau de coneiximent del President és prou baix (un 69%) i només li trau 4 punts a Alarte que està en el 65%. Encara ha de millorar en la transmissió de la seua figura el PP valencià per a abastar el nivell de popularitat de Camps.
Per últim l'estimació de vot és demolidora. El PP continua pujant i guanyaria un diputat per Alacant arribant a 20. Encara que si és ben cert que puja en totes les circumscripcions, en Valéncia la pujada no arribaria a un punt.És una qüestió no massa significativa encara que sempre indicativa. El PSPV s'enfona i es deixa vora un 9% de recolzament electoral pel camí de l'esquerra, perdent 2 diputats que passarien a mans d'Esquerra Unida i de Compromís que estarien en paregudes situacions en les pròximes votades.
L'enquesta de setembre ens preveu un panorama electoral molt favorable al PPCV i molt desfavorable al PSPV al temps que pareix consolidar la presència al Congrés dels Diputats d'Esquerra Unida i de Compromís.
En tot cas, com hem comentat, apareixen més valoracions en esta enquesta que resulten interesants.
Qüestionats pel principal problema de la Comunitat Valenciana, els valencians enquestats afirmen molt majoritàriament que és la desocupació, de fet, llevant dels problemes econòmics i dels polítics, la resta de problemes apareixen com a irrelevants, resultant curiós que la mancança d'aigua només siga reconegut com a problema principal dels valencians per un 0,2% Caldria preguntar-se a on han quedat les campanyes i les manifestacions presidides pel lema d'aigua per a tots. O els valencians tenim memòria peix i en quant la sequera gira el cantó ens dediquem a qüestions diferents, o realment el problema de l'aigua només era un problema circumstancial en el que no calia invertir tants recursos econòmics com, en principi, estaven prevists.
També es pregunta als enquestats per la sanitat valenciana i la resposta és que el 50,7% pensen que està entre les millors d'Espanya encara que un 30,4% pensa tot lo contrari. Caldria preguntar-se si tots els enquestats han pogut comparar la sanitat valenciana i la resta dels sistemes sanitaris espanyols per a afirmar que estem entre les millors o simplement és una valoració del propi sistema, qüestió que no es pregunta en esta enquesta. A banda d'este posicionament, l'enquesta parla d'un 63,4% que pensa que el model actual és econòmicament insostenible, encara que majoritàriament (un 61%) es manifesta contrari al copagament sanitari. Difícil solució des de l'àmbit polític té esta situació.
En quant a la valoració dels líders polítics, si bé és cert que Alberto Fabra és el millor valorat i únic aprovat entre els polítics valencians (nota de 5,4) front al 3,7 de Morera 3,6 de Marga Sanz i 3,5 d'Alarte; el grau de coneiximent del President és prou baix (un 69%) i només li trau 4 punts a Alarte que està en el 65%. Encara ha de millorar en la transmissió de la seua figura el PP valencià per a abastar el nivell de popularitat de Camps.
Per últim l'estimació de vot és demolidora. El PP continua pujant i guanyaria un diputat per Alacant arribant a 20. Encara que si és ben cert que puja en totes les circumscripcions, en Valéncia la pujada no arribaria a un punt.És una qüestió no massa significativa encara que sempre indicativa. El PSPV s'enfona i es deixa vora un 9% de recolzament electoral pel camí de l'esquerra, perdent 2 diputats que passarien a mans d'Esquerra Unida i de Compromís que estarien en paregudes situacions en les pròximes votades.
9/11/2011
Especial: El Corredor Ferroviari Transeuropeu
En els últims temps ha guanyat importància en el discurs polític el conegut com a corredor ferrioviari des d'Algesires fins a Escandinàvia. Esta via de comunicació de mercaderies i persones passa pel territori valencià i, com que connecta bona part dels països europeus dins de la Xàrcia Central Transeuropea, és una infraestructura de gran importància per a la nostra economia.
El corredor està cada vegada més present en el debat polític degut a que donades les circumstàncies econòmiques els recursos no es poden destinar a totes les infraestructures pendents i perque les propostes d'inversions que presente el govern espanyol poden entrar dins del programa 2013-2010 del pressupost de la Unió Europea per a rebre subvencions que resultarien imprescindibles.
En tot cas, que el corredor estiga ara més present no és una infraestructura que haja sorgit últimament. En este sentit, des de 2004 existix una associació sense ànim de lucre, Ferrmed, que té com a objectiu fonamental que es declare este corredor com a eix prioritari dins de la Unió Europea.
En el següent enllaç podem llegir un estudi que resumix perfectament els objectius i prioritats d'esta associació:
Ferrmed, un corredor ferroviari vital
Actualment el corredor ha obtés la pràctica unanimitat en quant a la seua necessitat per part de les forces polítiques valencianes, empresaris i resta d'associacions i institucions, així com de la societat, encara que el problema no román ara en que els valencians reclamen a una esta infraestructura sinó que el Ministeri de Foment considere el corredor com a prioritari i d'esta manera puga optar a les ajudes europees. En este sentit no està de més pegar-li una ullada als estudis que el propi ministeri té elaborats al voltant del corredor.
Corredor Ferroviari Mediterrani
Estudi del Corredor Ferroviari Mediterrani
http://video.adif.es/video/iLyROoafzeF5.html
La declaració com a prioritari serà una decissió política del Ministeri de Foment davant la que els polítics valencians han de jugar les seues cartes, encara que no falten, naturalment, els arguments tècnics, econòmics i estratègics. Com l'informe elaborat en el 2010 les Cambres de Comerç de Valéncia i Barcelona o les aportacion de professionals o profesors universitaris com el geògraf Josep Vicent Boira
Informe de l'Observatori d'Infraestructures del Corredor Mediterrani
El corredor de la Mediterrània
Per a acabar, tornem al principi, és a dir, a l'actualitat on podem comprovar com el consens no és cosa simplement de polítics i institucions valencianes, sinó que s'escampa per tots els territoris peninsulars, com s'escenificà el passat dia 7 quan els alcaldes de les principals ciutats per les que passa el corredor es donaren cita en Castelló per a mostrar la seua unitat d'acció
Alcaldes pel corredor
Fins a que la Comissió Europea done a conéixer quines seran les infraestructures prioritàries i per tant entren dins dels seus programes d'inversions, que serà probablement abans de les eleccions generals, el corredor mediterrani estarà present en el debat polític i es podria anar ampliant este especial, encara que més que les tensions polítiques, ens interessava arreplegar una mostra d'informació al voltant d'esta infraestructura fonamental per al futur de tots els valencians i valencianes, per això deixem també uns quants enllaços més per a aprofundir en esta informació.
El corredor està cada vegada més present en el debat polític degut a que donades les circumstàncies econòmiques els recursos no es poden destinar a totes les infraestructures pendents i perque les propostes d'inversions que presente el govern espanyol poden entrar dins del programa 2013-2010 del pressupost de la Unió Europea per a rebre subvencions que resultarien imprescindibles.
En tot cas, que el corredor estiga ara més present no és una infraestructura que haja sorgit últimament. En este sentit, des de 2004 existix una associació sense ànim de lucre, Ferrmed, que té com a objectiu fonamental que es declare este corredor com a eix prioritari dins de la Unió Europea.
En el següent enllaç podem llegir un estudi que resumix perfectament els objectius i prioritats d'esta associació:
Ferrmed, un corredor ferroviari vital
Actualment el corredor ha obtés la pràctica unanimitat en quant a la seua necessitat per part de les forces polítiques valencianes, empresaris i resta d'associacions i institucions, així com de la societat, encara que el problema no román ara en que els valencians reclamen a una esta infraestructura sinó que el Ministeri de Foment considere el corredor com a prioritari i d'esta manera puga optar a les ajudes europees. En este sentit no està de més pegar-li una ullada als estudis que el propi ministeri té elaborats al voltant del corredor.
Corredor Ferroviari Mediterrani
Estudi del Corredor Ferroviari Mediterrani
http://video.adif.es/video/iLyROoafzeF5.html
La declaració com a prioritari serà una decissió política del Ministeri de Foment davant la que els polítics valencians han de jugar les seues cartes, encara que no falten, naturalment, els arguments tècnics, econòmics i estratègics. Com l'informe elaborat en el 2010 les Cambres de Comerç de Valéncia i Barcelona o les aportacion de professionals o profesors universitaris com el geògraf Josep Vicent Boira
Informe de l'Observatori d'Infraestructures del Corredor Mediterrani
El corredor de la Mediterrània
Per a acabar, tornem al principi, és a dir, a l'actualitat on podem comprovar com el consens no és cosa simplement de polítics i institucions valencianes, sinó que s'escampa per tots els territoris peninsulars, com s'escenificà el passat dia 7 quan els alcaldes de les principals ciutats per les que passa el corredor es donaren cita en Castelló per a mostrar la seua unitat d'acció
Alcaldes pel corredor
Fins a que la Comissió Europea done a conéixer quines seran les infraestructures prioritàries i per tant entren dins dels seus programes d'inversions, que serà probablement abans de les eleccions generals, el corredor mediterrani estarà present en el debat polític i es podria anar ampliant este especial, encara que més que les tensions polítiques, ens interessava arreplegar una mostra d'informació al voltant d'esta infraestructura fonamental per al futur de tots els valencians i valencianes, per això deixem també uns quants enllaços més per a aprofundir en esta informació.
9/06/2011
De setembre al 20 de novembre
Tot i que agost, no ha segut ni molt menys un mes inhàbil políticament parlant, els partits valencians escenifiquen la tornada al treball de diferent manera i sense deixar de costat que el pròxim 20 de novembre tindran lloc les eleccions generals.
El Partit Popular de la Comunitat Valenciana va reunir a 1.500 persones en el sopar d'inici de curs polític de Benicàssim, el sopar pretenia ser una festa del partit, d'alguna manera més un començament de celebració de la futura majoria absoluta de Rajoy que un autèntic començament de curs. De fet, Alberto Fabra, el nou home fort del partit es va marcar com a objectiu abastar 1.500.000 de vots valencians per a eixa majoria absoluta del PP en tot l'Estat. Encara que en el sopar asistiren convidats que continuen causant tensions en l'aparent mar tranquila dels populars.
Si bé pareix que Jose Joaquin Ripoll deixarà de ser font de conflicte en acceptar deixar la regidoria d'Alacant per a passar a ser el president del Port d'Alacant, Carlos Fabra apareix omnipotent i Fracisco Camps no acaba d'anar-se'n per a ser realment l'afiliat de base que ell pregona. De fet, Carlos Fabra continua sent el president del PP provincial de Castelló, manifestant que encara no sap si optarà a la reelecció i vanagloriant-se de que si no és President de la Diputació és senzillament perque ell no ha volgut.
Per la seua banda, Francisco Camps afirma que ell és un militant de base encara que intervingué en els parlaments del sopar de Benicàssim, pareix ser que per sorpresa, per a reclamar novament la seua inocència i el seu paper com a Molt Honorable. Només el temps dirà si és simplement que està en procés d'assumir la seua nova posició dins del partit o que no vol abandonar definitivament el poder i la relevància dins dels populars valencians en espera de la sentència del seu jui.
Estes tensions afecten al llavat de cara que Alberto Fabra està volent imprimir al Partit Popular valencià per a que, sense deixar de ser com és, es presente a la societat renovat i net de la borumballa dels temps passats. De nou serà el temps qui ens diga si el nou President té èxit en el seu canvi de cicle.
Els Socialistes Valencians ni tan sols han iniciat eixe canvi de cicle i pareix que continuen aferrats a les seues divisions i a la seua inèrcia que els ha dut a perdre eleccions en la nostra terra, siguen municipals, autonòmiques o generals. Jorge Alarte no ha sabut convertir-se en el líder del partit que poguera reconduir eixa tendència i, de fet, els resultats han continuat descendit. I observar com s'estan confeccionant les llistes per a les pròximes eleccions, no ajuda precíssament a que l'opinió pública puga colidir que Alarte controla el partit.Això fa que no siga d'estranyar que Alarte tinga qui vullga substituir-lo i actue en eixe sentit activament, com Francesc Romeu que a obert la seua pròpia web i perfils a les xàrcies socials, i que les enquestes siguen cada dia que passen més desfavorables. Incert i desperançat panorama se li presenta a Alarte d'ací a les eleccions.
Coalició Compromís és la tercera força valenciana després de les eleccions autonòmiques i municipals, encara que en no tindre representació en les Corts Generals, la llei electoral obliga a que arreplegue el 0,1% de signatures del cens electoral de cada circumscripció per la que vullga presentar-se. No pareix que ho tinga massa complicat per a obtindre estos avals, donada la seua creixent simpatia entre l'electoral, encara que és un tràmit al voltant del que la Junta Electoral no ha determinat exactament com s'ha de complimentar. En tot cas, la coalició encara ha de determinar les persones que encapçalaran les seues llistes i també si la coalició s'amplia incoporant a Equo que entraria de la ma d'Iniciativa del Poble Valencià, uns dels socis de Compromís del que formen part les seues figures més carismàtiques com són Mireia Mollà i Mònica Oltra. De fet IPV no amaga la seua intenció d'incoporar a Equo ni tampoc que segurament triaran a Isaura Navarro (que va ser cap de llista per la coalició en les passades generals) com a primera representant dels ecosocialistes en les llistes conjuntes de Compromís.
Esquerra Unida ha passat a ser la quarta força política valenciana, encara que com la coalició a nivell estatal té diputats al Congrés, no li cal presentar signatures per a avalar les seues candidatures. En principi, està cridada a ser la gran beneficiada de la pérdua de vots del PSOE per l'esquerra per part dels votants desenganyats ideològicament. Per això està buscant des del principi la complicitat del moviment 15-M i han reaccionat visiblement contrariats per la reforma de la Constitució en la que es fixa un sostre de dèficit. A nivell valencià han superat l'eixida de la coalició d'Iniciativa del Poble de Valencià de Mònica Oltra i de Projecte Obert de Joan Ribó mantenint la representació a Les Corts Valencianes i tornant a l'Ajuntament del Cap i Casal. La seua acció continua passant per la denúncia de la corrupció i l'ineficàcia de la política dels grans events. No han canviat el pas, tot i el canvi en la persona del President de tots els valencians, són fidels a les seues idees i estratègies, de la mateixa manera que el seu electoral s'ha mostrat fidel també a pesar de que no sempre les enquestes s'han mostrat favorables.
A banda de PP, PSOE i Esquerra Unida, per les circumscripcions valencianes hi ha un quart partit que no necessita demanar signatures per a presentar-se, Unión Progreso y Democracia, perque Rosa Díez és diputada per esta formació per Madrid, tot i ser extraparlamentaris en la Comunitat Valenciana i no tindre massa representació municipal. Curiosament, eixa llei electoral que propicia esta situació favorable cap a ells, si la comparem a la situació de Compromís, la volen canviar, sent una de les propostes estreles del seu programa. UPyD es troba en plé procés de primàries i precíssament un dels seus candidats ha revolucionat el panorama polític valencià, almenys en les xàrcies socials, puix un conegut actor valencià, Toni Cantó, que mai havia amagat les simpaties per esta formació, s'ha presentat a les primàries per a encapçalar la llista per la circumscripció valenciana. La figura de Toni Cantó ha despertat simpaties i antipaties de manera radical, com les desperta el propi partit que no ha canviat el discurs des de la seua fundació. Este discurs més que en un plànol ideològic esquerra-dreta es situa en un eix centralisme-autonomisme com es pot comprovar en la pròpia opinió del precandidat. És a dir, bàsicament, propiciar un sistema electoral que dóne més representativitat als partits nacionals front als nacionalistes perifèrics, que les competències de sanitat i educació tornen a l'estat central i reclamar una eliminació de lo que ells consideren privilegis dels polítics.
Hi ha més opcions polítiques que tenen la possibilitat de presentar-se, encara que l'obligació de les signatures representarà un entrebanc important, caldrà estar atents als seus moviments, especialment a la decissió de com Equo acaba presentant-se en la Comunitat Valenciana, si dins de Coalició Compromís o de manera independent.
El Partit Popular de la Comunitat Valenciana va reunir a 1.500 persones en el sopar d'inici de curs polític de Benicàssim, el sopar pretenia ser una festa del partit, d'alguna manera més un començament de celebració de la futura majoria absoluta de Rajoy que un autèntic començament de curs. De fet, Alberto Fabra, el nou home fort del partit es va marcar com a objectiu abastar 1.500.000 de vots valencians per a eixa majoria absoluta del PP en tot l'Estat. Encara que en el sopar asistiren convidats que continuen causant tensions en l'aparent mar tranquila dels populars.
Si bé pareix que Jose Joaquin Ripoll deixarà de ser font de conflicte en acceptar deixar la regidoria d'Alacant per a passar a ser el president del Port d'Alacant, Carlos Fabra apareix omnipotent i Fracisco Camps no acaba d'anar-se'n per a ser realment l'afiliat de base que ell pregona. De fet, Carlos Fabra continua sent el president del PP provincial de Castelló, manifestant que encara no sap si optarà a la reelecció i vanagloriant-se de que si no és President de la Diputació és senzillament perque ell no ha volgut.
Per la seua banda, Francisco Camps afirma que ell és un militant de base encara que intervingué en els parlaments del sopar de Benicàssim, pareix ser que per sorpresa, per a reclamar novament la seua inocència i el seu paper com a Molt Honorable. Només el temps dirà si és simplement que està en procés d'assumir la seua nova posició dins del partit o que no vol abandonar definitivament el poder i la relevància dins dels populars valencians en espera de la sentència del seu jui.
Estes tensions afecten al llavat de cara que Alberto Fabra està volent imprimir al Partit Popular valencià per a que, sense deixar de ser com és, es presente a la societat renovat i net de la borumballa dels temps passats. De nou serà el temps qui ens diga si el nou President té èxit en el seu canvi de cicle.
Els Socialistes Valencians ni tan sols han iniciat eixe canvi de cicle i pareix que continuen aferrats a les seues divisions i a la seua inèrcia que els ha dut a perdre eleccions en la nostra terra, siguen municipals, autonòmiques o generals. Jorge Alarte no ha sabut convertir-se en el líder del partit que poguera reconduir eixa tendència i, de fet, els resultats han continuat descendit. I observar com s'estan confeccionant les llistes per a les pròximes eleccions, no ajuda precíssament a que l'opinió pública puga colidir que Alarte controla el partit.Això fa que no siga d'estranyar que Alarte tinga qui vullga substituir-lo i actue en eixe sentit activament, com Francesc Romeu que a obert la seua pròpia web i perfils a les xàrcies socials, i que les enquestes siguen cada dia que passen més desfavorables. Incert i desperançat panorama se li presenta a Alarte d'ací a les eleccions.
Coalició Compromís és la tercera força valenciana després de les eleccions autonòmiques i municipals, encara que en no tindre representació en les Corts Generals, la llei electoral obliga a que arreplegue el 0,1% de signatures del cens electoral de cada circumscripció per la que vullga presentar-se. No pareix que ho tinga massa complicat per a obtindre estos avals, donada la seua creixent simpatia entre l'electoral, encara que és un tràmit al voltant del que la Junta Electoral no ha determinat exactament com s'ha de complimentar. En tot cas, la coalició encara ha de determinar les persones que encapçalaran les seues llistes i també si la coalició s'amplia incoporant a Equo que entraria de la ma d'Iniciativa del Poble Valencià, uns dels socis de Compromís del que formen part les seues figures més carismàtiques com són Mireia Mollà i Mònica Oltra. De fet IPV no amaga la seua intenció d'incoporar a Equo ni tampoc que segurament triaran a Isaura Navarro (que va ser cap de llista per la coalició en les passades generals) com a primera representant dels ecosocialistes en les llistes conjuntes de Compromís.
Esquerra Unida ha passat a ser la quarta força política valenciana, encara que com la coalició a nivell estatal té diputats al Congrés, no li cal presentar signatures per a avalar les seues candidatures. En principi, està cridada a ser la gran beneficiada de la pérdua de vots del PSOE per l'esquerra per part dels votants desenganyats ideològicament. Per això està buscant des del principi la complicitat del moviment 15-M i han reaccionat visiblement contrariats per la reforma de la Constitució en la que es fixa un sostre de dèficit. A nivell valencià han superat l'eixida de la coalició d'Iniciativa del Poble de Valencià de Mònica Oltra i de Projecte Obert de Joan Ribó mantenint la representació a Les Corts Valencianes i tornant a l'Ajuntament del Cap i Casal. La seua acció continua passant per la denúncia de la corrupció i l'ineficàcia de la política dels grans events. No han canviat el pas, tot i el canvi en la persona del President de tots els valencians, són fidels a les seues idees i estratègies, de la mateixa manera que el seu electoral s'ha mostrat fidel també a pesar de que no sempre les enquestes s'han mostrat favorables.
A banda de PP, PSOE i Esquerra Unida, per les circumscripcions valencianes hi ha un quart partit que no necessita demanar signatures per a presentar-se, Unión Progreso y Democracia, perque Rosa Díez és diputada per esta formació per Madrid, tot i ser extraparlamentaris en la Comunitat Valenciana i no tindre massa representació municipal. Curiosament, eixa llei electoral que propicia esta situació favorable cap a ells, si la comparem a la situació de Compromís, la volen canviar, sent una de les propostes estreles del seu programa. UPyD es troba en plé procés de primàries i precíssament un dels seus candidats ha revolucionat el panorama polític valencià, almenys en les xàrcies socials, puix un conegut actor valencià, Toni Cantó, que mai havia amagat les simpaties per esta formació, s'ha presentat a les primàries per a encapçalar la llista per la circumscripció valenciana. La figura de Toni Cantó ha despertat simpaties i antipaties de manera radical, com les desperta el propi partit que no ha canviat el discurs des de la seua fundació. Este discurs més que en un plànol ideològic esquerra-dreta es situa en un eix centralisme-autonomisme com es pot comprovar en la pròpia opinió del precandidat. És a dir, bàsicament, propiciar un sistema electoral que dóne més representativitat als partits nacionals front als nacionalistes perifèrics, que les competències de sanitat i educació tornen a l'estat central i reclamar una eliminació de lo que ells consideren privilegis dels polítics.
Hi ha més opcions polítiques que tenen la possibilitat de presentar-se, encara que l'obligació de les signatures representarà un entrebanc important, caldrà estar atents als seus moviments, especialment a la decissió de com Equo acaba presentant-se en la Comunitat Valenciana, si dins de Coalició Compromís o de manera independent.
Inscription à :
Messages (Atom)